27-05-2010

Ja fa una setmana que plou quasibé sense parar.

La roba no s'eixuga ni a la de tres, i tinc unes ganes de veure el sol que t'hi cagues.

M'havien dit que a l'hivern plovia pero no em pensava pas aixó ni de bon tros.

La veritat es que amb aquest temps, em fa bastant de pal sortir al matí, per anar a l'oratori.

Avui ens han dit que en qüestio de 28 hores deixara de ploure.

Els carrers estan super inundats i hi ha alguns esllavisaments de terra, tot i que , aporximadament, en aquests dos mesos previs han estat arreglant tots els carrers per deixar-los a punt per la epoca de pluges.

Es el migdia i en tot el dia no ha parat de ploure. Venga aigua!!!!!!m'estic ofegant!

I allá on vagis carregant el puto impermeable!!!I fa fred!!!!!I no em puc posar gaire cosa maniga llarga perque no passa pel meu puto bras enguixat!

Aquest diumenge dia 30 es el dia de la Mare aquí, i avui ho celebren a l'escola i al'institut, per tant aquest matí no ha vingut quasibé cap nen a l'oratori. Hem aprofitat i hem estat preparant uns slogans i uns logos per a la campaña del projecte de reciclatge.

La setmana que ve tenim una trobada a Estelí, amb la resta d'oratoris per a escollir d'entre tots els slogans i logos que aporti tothom aquell que més agrada; a mes ames tambe es faran projeccions de documentals o videos relacionats amb el reciclatge, farem paper reciclat, i cada oratori també presentara els seus productes amb material reciclat, i es fara un intercanvi.

Perque el que pretenen es també intentar buscar alternatives per reaprofitar els materials de rebuig.

Aqui a Cusmapa s'han fet unes quantes idees com: unes copes amb ampolles reciclades, uns moneders amb tetra brick(aportacio meva, by pere Tarres Fundeixon),...i un parell de coses mes que ara no recordo.

Aixi s'ha passat el matí i a la tarda estem a la espera de si vindran xavals o no.

Dema celebrem el dia de la mare a l'oratori, on es fan diversos actes per a les mares, a mes de donar premis, per exemple a la mare amb mes fills, o a la mare mesgran,.....i alguns professors ballen i alguns nens també.

El dissabte hi ha el que es diu bacanal (a casa nostra disco de pueblo), per celebrar el dia de la mare.

Hi ha una casa al poble que la van construir per aquest fi(es una casa de lo mes norjmal, amb uns cacho altaveus del mil i unes llums de colors dicoteque superguai!). Normalment les bacanals comencen cap a les 6 i pico de la tarda i acabena les 12 de la nit.

Normalment els nois hi van amb parellai s'estan tota l'estona ballant amb la mateixa ,pero tb n'hi ha molt que no hi van.

Nosaltres les vegades que hi hem anat no hem anat amb parella i ens hem passat tota l'estona ballant amb un i altres (pero nosaltres no val perque som les estrangeres!).

La veritat es que t'ho passes molt be, perqué la musica dintre dels dos mil quilakos de regueaton que et fots tb va variant i a mi com aquest tipus de musica m'agrada, pos........perfesto!

En principi aquestdissabte han de pujar uns quants amics deManagua, pero de la manera que plou no es gaire segur pujar, amb la qual cosa no sabem encara que faran. Es una pena perque tenia ganes de veure'ls, pero realment la carretera de Somoto aqui fa bastant de respecte; hi ha moltes pendents i corves perilloses.

En aquest poble no tenim molt serveis,per tant a vegades es una mica xungo trobar quelcom, pero hi ha una familia, relativament a prop d'on vivim qu fan pa.

La familia esta formada, per la mare amb la seva filla petita (unannena molt riallera, d'uns 4 anys, amb uns cabells rinxolats molt graciosos), tres nebots d'ella (els cuida i educa ella), i l'avia (una dona arrugada amb 4 dents contades i una gepa que comensa a ser prominent, pero una dona molt dolsa i carinyosa, que sempre du un mocador lligat al cap, comsi fos una pastora). Tots son molt simpatics i sempre saluden.

Quan hem de comprar pa sempre li comprem a ells; el pa que venen, no us penseu que son barres, sino que son com una especie de brioxos, n'hi ha de grans a 3 pesos i de petits a 1 peso. A mes d'aixo tambe venen uns trozos, del que aqui seria bizcocho, que es delicios, no lo següent. I els dies que no hi ha tanta sort pots comprar pan dulce, unes rosquilles un pel pedra pel meu gust, pero que si no hi ha mes ens ho fotem!!!!!!. Tot aixo ho fan en un forn tradicional que tenen a casa.